MANIFEST per la necessitat d'un OCI EDUCATIu

Manifest per la necessitat d'un oci educatiu

Manifest per la necessitat d'un oci educatiu

Durant el marc de la crisi sanitària, estat d'alarma i de restriccions de contacte físic originat per la pandèmia de la COVID-19, les entitats, col·lectius i persones signants d'aquest document: representants polítiques, professionals, juvenils i empresarials; s'uneixen per a reivindicar amb aquest manifest, el valor intrínsec de l'oci educatiu i comunitari com a element de dret de la ciutadania, però també com un espai per al desenvolupament i creixement personal de la joventut. Aquesta crisi sanitària, que també és econòmica i social, ha deixat en evidència que l'oci educatiu mereix un reconeixement especial pels valors i exemples que aporta al conjunt de la ciutadania i és per això que exposem el següent,

 

Marc conceptual

 

La situació actual i la joventut

 

La crisi financera del 2008 va suposar un cop per a les condicions de vida de la joventut. Arran d'ella, les dades socioeconòmiques de les persones joves van deixar de mesurar-se només en termes de la precarietat, per a passar a computar en les de pobresa i exclusió social. Les mesures preses per a afrontar aquella crisi, van tenir com a víctimes col·laterals al sistema de les polítiques de joventut i les seues estructures: per tot el territori van desaparéixer Consells de Joventut, espais, subvencions i associacions juvenils; privant finalment a la població juvenil el gaudi del mateix carrer en favor dels espais digitals. Encara que la pobresa juvenil, haja generat que aquests espais digitals no siguen accessibles per a tota la joventut, allunyant-la de la plena inclusió.

La visió social, fonamentalment adulta, de l'adolescència i joventut destaca pel seu caràcter negatiu. A manera de doble moral, s'ofereix “la joventut” com un valor desitjat, però alhora es criminalitzen els seus comportaments titllant-los d'individualistes, irresponsables i egoistes. Perspectiva que no té en compte la veu d'aquest segment de població, menyspreant-la i apartant-la de la participació lliure i eficaç en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural que els atorga l'article 48 de la Constitució.

Les polítiques públiques també responen a aquests estereotips sobre la joventut, assentades en la desconfiança no compten amb les persones joves com a agents de la societat. És necessari que les polítiques de joventut que facen front a l'actual crisi es basen en la participació i en la capacitat d'acció de la població juvenil. Han de proporcionar eines de desenvolupament i creixement, sempre en diàleg amb ella i les seues organitzacions.

En la situació actual, adolescents i joves demostren una vegada més que són responsables, es preocupen pel seu entorn, participen, s'organitzen i donen resposta de manera col·lectiva no solament a les seues pròpies necessitats, sinó solidàriament a les comunitàries. Des del principi del confinament, s'ha comprovat que la mobilització i les respostes col·lectives de les persones i entitats juvenils, es produeixen potser amb més rapidesa que en les adultes. Alhora s'ha redescobert a les adolescents i joves, comprovant que els canals de comunicació als quals ens hem vist abocades, són espais naturals per a la gent jove, i on es visibilitza la seua participació.

 

El temps lliure com a espai vital

 

L'actual model social i econòmic, que accentua desigualtats i que a vegades resulta incompatible amb la vida, amb el bon viure, es troba en dificultats. Necessita urgentment un replantejament per a construir alternatives des del col·lectiu, amb les persones en el centre, que garantisca la qualitat de vida per a tota la ciutadania amb independència de la seua condició socioeconòmica. La comprovació durant el confinament que les persones viuen atabalades, estressades, en conflicte entre el dret al temps lliure i la productivitat, en un paradigma de consum d'oci que no capacita per a l'autonomia, evidència que el seu sosteniment no és efectiu.

El temps lliure, en si mateix, és un dret fonamental com així va quedar recollit en l'article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret al descans, al gaudi del temps lliure, a una limitació raonable de la durada del treball i a vacances periòdiques pagades”.

Les manifestacions de l'oci en el temps lliure en referència a la qualitat de vida, no suposen un descans sobre el temps de treball, o un moment d'escapatòria de la part seriosa i formal de la vida: el temps lliure està associat al lúdic, i és inherent a la condició humana. Les vivències i els valors de les pràctiques d'oci necessiten estar incloses també en el quotidià, ja que constitueixen un autèntic espai de relació social i desenvolupament personal. Cap doncs replantejar-se el model d'oci, especialment per a adolescents i joves.

L'educació no formal: l'oci educatiu i comunitari

 

Una vegada més, la situació actual de confinament ens ha obert els ulls sobre la importància que les activitats lúdiques i recreatives tenen. I quan aquest oci és educatiu, quan està basat en una educació en valors, es converteix en una eina de primera necessitat.

L'oci educatiu i comunitari és educació i aprenentatge, bidireccional i participatiu, amb objectius, competències i metodologies, tal com succeeix en altres sistemes com l'escola, però en altres espais i temps. Treballant les funcions bàsiques de tota educació, però partint dels interessos i necessitats de cada persona, en el nostre cas de l'adolescència i de la joventut. Abasten àrees com la música, les arts plàstiques, l'esport, el medi ambient, l'aprenentatge servei, el voluntariat, el compromís amb la societat, el treball en grup o la diversió, sense oblidar la perspectiva de gènere. Les matèries curriculars menysvalorades pel sistema educatiu i per la societat en general com les expressions artístiques o l'activitat física demostren el seu valor com a sustentació anímica i, per tant, vital. Aquesta crisi ens ha fet visibilitzar també la rellevància de la llar com a espai d'aprenentatge, de col·laboració, de cures. Reconnectar-se amb aquestes tasques, compartir-les, aprendre a realitzar-les, a fer-se càrrec, desenvolupa l'autonomia i la corresponsabilitat.

L'oci educatiu i comunitari és convivència, descans, diversió i desenvolupament personal. Té una dimensió lúdica, que resulta imprescindible per a l'equilibri social, físic, psicològic i emocional de la persona. La seua dimensió ecològica ens obliga a la mirada de l'entorn i sobre la seua cura, i ens constreny sobre l'impacte que tenim sobre la naturalesa, els éssers vius, la comunitat. Els centres i entitats per a l'oci educatiu, són espais de socialització segurs, amb figures de referència positives, allunyats de la violència i de les activitats de risc. Es basen en la participació voluntària, automotivada i gratificant, però en relació envers altres persones, diverses, amb diferents realitats i experiències, que permeten l'acció educativa i el desenvolupament comunitari.

La veritable inclusió

 

En el 2019, la joventut, va suportar dades estadístiques com: taxes de desocupació de voltant un 25%, que més d'un 33% es trobava en situació de risc de pobresa o exclusió social, o que poc més d'un 18% de les persones menors de 30 anys va poder emancipar-se. Aquestes dades parlen de precarietat, pobresa i dependència, elements que defineixen una vida paralitzada, sense possibilitat d'iniciar un projecte propi, independitzar-se, formar una família, emprendre.

Per aquestes raons, parlar d'inclusió refereix irremeiablement a les condicions socioeconòmiques i educatives d'un col·lectiu, el juvenil, que es troba cada vegada més amenaçat. Es fa imprescindible abordar mesures que eviten l'exclusió social, i evadisquen la precarietat, l'atur, la dependència o l'abandó escolar. Mesures que han de tenir dues perspectives: el present i el futur.

Quan la població juvenil està sent durament afectada per les conseqüències socioeconòmiques, educatives i socials derivades de la COVID-19, s'ha d'actuar immediatament. Actuar per la joventut no és actuar pel futur, joventut precària significa una societat precària en el present. No obstant això, aquestes mesures immediates, s'han de prendre com l'avantsala de plans i polítiques profundes que no es desentenguen dels qui sofreixen aquesta situació, sinó que les acompanyen alhora que detecten més persones vulnerables.

Igual que uns altres imprescindibles, l'oci educatiu i l'educació no formal, són serveis públics en els espais on es visibilitzen les desigualtats: el carrer. L'oci educatiu és acció educativa amb caràcter universal, des d'una perspectiva d'equitat, garantint la igualtat d'oportunitats i combatent les desigualtats socials estructurals i conjunturals, i mitjançant la promoció de les habilitats per a la vida.

La joventut amb menys oportunitats es beneficia doblement dels centres i activitats d'educació no formal. Aquests solen ser espais on no s'estigmatitza, s'adquireixen competències importants per al desenvolupament personal i professional, per a la socialització, i on les professionals juvenils ofereixen referents positius i vinculacions afectives segures. L'aposta per ells és un instrument fonamental per a la inclusió social: un sistema d'oci educatiu públic, universal i de qualitat que s'adapte a les diferents realitats de cada territori, serà un recurs essencial per a la recuperació dels ritmes, hàbits i entorns comunitaris d'adolescents i joves.

Les virtuts i potencialitats de l'educació no formal prendran enguany una rellevància especial. Serà possible més que mai, visibilitzar l'aportació que sempre ha suposat als processos d'aprenentatge i socialització, la seua contribució a la cohesió, la inclusió social i l'expressió plena de la diversitat cultural de la nostra comunitat.

Els quatre sectors

Les entitats juvenils

 

Des d'inici de segle, i a conseqüència de la crisi financera, les següents comunitats o ciutats autònomes van perdre el seu organisme independent de representació de la societat civil juvenil amb personalitat jurídica pròpia, el Consell de Joventut: Galícia, Cantàbria, Aragó, Illes Balears, Madrid, Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Canàries, Ceuta i Melilla. Alhora, es van eliminar ajudes, subvencions, espais i programes específics de joventut vinculats a aquests.

Estant encara en la tasca de recuperar part del sistema arrabassat, l'entrada a aquesta crisi posa en perill no sols aquesta recuperació, sinó tot el que s'ha mantingut o aconseguit fins ara. No es pot negociar amb el sistema que sustenta la participació social i política d'un dels col·lectius d'edat més vulnerables i que compta amb major risc de pobresa o exclusió social. Ha d'apostar-se fermament per mantenir i fins i tot fer créixer aquest sistema: ajudes i subvencions suficients, canals d'informació, espais de participació, d'oci i desenvolupament, recursos per a l'acompanyament, l'emprenedoria, per a l'expressió cultural i artística...

Les entitats juvenils són un clar exemple de llocs d'aprenentatge de la vida en comunitat i per la comunitat, d'adquisició de les habilitats socials, de desenvolupament personal, d'experiència democràtica i de servei. Aquest és el valor del voluntariat. Entitats que són elements claus que sumen en qualsevol àmbit d'aquesta situació extraordinària. La cocreació de projectes comunitaris amb participació pública, privada i joves són exemple de qualitat democràtica. Els consells de la joventut, d'altra banda, aglutinen a aquestes entitats juvenils i generen espais on poder compartir les seues inquietuds i crear xarxes mitjançant una participació activa en defensa de la joventut.

Precisament el voluntariat ha permés la supervivència de moltes activitats en aquesta situació de crisi, i les entitats que el sostenen són insubstituïbles i imprescindibles.

Les empreses d'oci educatiu

 

Les empreses especialitzades del sector sociocultural desenvolupen plans, projectes i accions socioculturals en l'àmbit de la infància, joventut, gent gran o diversitat funcional. Treballen amb plena consciència de prestació de serveis públics, i generen una enorme riquesa amb impacte social. Són diverses i amb potencialitat per a treballar des de mirades transversals i complementàries, destacant les seues capacitats de transformació social i d'adaptació a l'entorn. En constant augment del seu pes econòmic i laboral en el sistema productiu.

En aquests moments, el compromís de les empreses socioculturals o de cultura de proximitat, passa necessàriament per una entesa amb els diferents actors socials i polítics, acordant i disposant els mitjans materials, professionals i tècnics necessaris per a donar continuïtat a la seua tasca, sense deixar de subjectivar i professionalitzar el sector.

En un elevat percentatge de casos són les encarregades de desplegar les polítiques públiques, molt especialment en l'àmbit local, per tant, són plenament conscients de la importància vital de mantenir actius els serveis i programes que fan possible la interlocució i el vincle socioeducatiu. Manifesten en aquest sentit el seu complet compromís en la defensa de l'oci educatiu, que demostra en situacions com les actuals, el seu autèntic valor i capacitat d'atenció a la joventut, projectant i promovent la seua iniciativa i capacitat innovadora.

El tancament de projectes i programes, posa en risc la continuïtat de les dinàmiques socioeducatives pròpies del sector. Mentre que la no suspensió i el seu manteniment, permet mantenir el nexe amb els col·lectius juvenils, i augmentar les possibilitats d'oferir suport emocional, generar recursos pràctics que donen continuïtat a projectes vitals i acompanyar en les dinàmiques associatives, comunitàries i d'expressió artística i cultural.

Les polítiques de joventut en l’àmbit local

 

Les polítiques de joventut han de garantir la relació entre l'Administració i el conjunt d'adolescents i joves del seu àmbit territorial. Estar en contacte, comunicar-se, escoltar-se, prendre decisions conjuntes. Estem parlant, òbviament, d'un treball de proximitat des de l'Administració Local, diàriament, continu, complementant la labor dels centres d'Educació Formal.

La Informació Juvenil ha sigut i continua sent, el primer pas per a la participació i el desenvolupament integral de la població juvenil. Partint de la Pedagogia Informacional i incidint en l'alfabetització digital i més concretament en habilitats que permeten diferenciar entre informació veraç i falsa. Però sumant una metodologia basada a educar en la participació, amb un oci inclusiu, des de l'esport, la cultura, i generador de valors comunitaris.

En l'actual context, estimem de vital importància les polítiques locals d'emancipació. No oblidar-les, suposa que seran més necessàries que mai polítiques d'habitatge, ocupació, formació i habilitats per a la vida. I per a tot això serà imprescindible l'accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) però també a les TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement).

Plantegem vincular la integració cívica amb la independència econòmica proporcionada pel treball. L'exclusió que suposa la joventut dependent econòmicament, d'aquella emancipada, s'agreujarà en el futur immediat. Les polítiques de joventut han de definir estratègies per a compensar aquest dèficit. Cal contemplar mesures que faciliten l'emancipació plena, enfocant-les no com a accions puntuals a una situació d'emergència, sinó duradores en el temps.

Professionals de joventut

 

És el col·lectiu de persones que, en el marc de les polítiques de joventut, es dediquen a l'estudi, la investigació, el disseny, la direcció, la gestió, l'aplicació o l'avaluació de plans, programes, projectes, activitats o tasques destinades a adolescents i joves. Exerceixen tant des de les Administracions Públiques, el sector privat, les institucions sense ànim de lucre i el teixit associatiu, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament juvenil cap a la seua ciutadania plena.

Com a col·lectiu professional és expert en adolescència i joventut, amb les seues característiques pròpies i essencials, coneixedors dels temps, els llenguatges, les inquietuds i necessitats d'aquests col·lectius. Actuen a través de diferents metodologies de participació juvenil basades en el respecte, la presa de decisions, l'assumpció de responsabilitats, la solidaritat i la igualtat com a eines de transformació social i apoderament.

La missió fonamental de les i els professionals de joventut és establir espais de relació, interlocució, escolta i coneixement amb les persones adolescents i joves. Acompanyar les seues trajectòries vitals, amb tasques de suport i mediació per a assegurar el seu accés a serveis i recursos, de manera que es garantisca la seua participació política i social. Es tracta d'una tasca socioeducativa i d'acompanyament. El protagonisme és de les persones joves, i les professionals són facilitadores perquè les mateixes joves desenvolupen propostes, projectes, activitats i iniciatives concebudes i desenvolupades segons els seus criteris i interessos.

Resulta imprescindible, com es veu des de fa anys, reconéixer i definir la figura de les i els professionals de joventut per a dignificar i fer valdre aquesta tasca. I explicitar que es tracta d'un sector profundament precaritzat, que ha de protegir-se perquè aquesta crisi no servisca perquè s'aguditze en això.

La conclusió

 

Un servei essencial

 

Proclamem la imperiosa necessitat sobre el fet que l'actual situació, no sols no supose una interrupció del sistema de polítiques de joventut, sinó que ajude a fer encara més palesa la seua essencialitat. Evidenciant l'aportació estratègica que suposa la seua consolidació, incrementant els serveis amb capacitat d'escolta, atenció, acompanyament i promoció de les joventuts i la condició juvenil, no com a valor de futur sinó com a realitat plena i inqüestionable. I davant aquesta essencialitat, té sentit la reivindicació que les polítiques de joventut es troben en els departaments regionals amb el seu degut protagonisme, i no relegat.

En aquesta conjuntura cal posar en marxa mesures per a pal·liar la situació a la qual ens enfrontem, alhora que pensar a llarg termini proposant plans que tinguen una visió estructural sobre la realitat que viu la joventut. Necessitem un pla director d'intervenció, coordinat, adaptat als temps que vindran i a cada territori, que innove, que millore els serveis ja prestats, que els amplie i optimitze; que garantisca l'accés a aquests per a tota la població juvenil; requerim professionals de joventut, polítiques locals, empreses de qualitat, amb responsabilitat social, que teixeixen xarxa amb les persones joves, amb els seus projectes, en les seues entitats, associades o no.

Els efectes d'aquesta crisi manifesta la necessitat que té la joventut, de figures professionals que els acompanyen i orienten, que els faciliten la creació per elles mateixes del seu itinerari vital, exercint els seus drets de ciutadania en l'ací i l'ara.

Constatem que, en les polítiques de joventut, es produeix un paradigma del treball en xarxa que possibilita l'alineació en els mateixos objectius a: l'Administració, la joventut, les professionals i les empreses; sobre la base del principi de corresponsabilitat.

Expressem que, aquesta joventut ha descobert el que és essencial, el superflu i el veritablement necessari. Escoltem-la. Però encara més: cedim aquest espai que és seu, acompanyem, aprenguem, canviem i cresquem conjuntament.

Per tot això, PROPOSEM:

 

1. A les Comunitats Autònomes, incorporar el dret a l'oci educatiu i comunitari, i la importància de l'educació no formal, en els seus ordenaments jurídics.

2. A les Administracions territorials, crear un sistema públic d'oci educatiu coordinadament amb Administracions locals i entitats juvenils.

3. Al Ministeri d'Educació i Formació Professional, l'ordenació dels perfils professionals especialitzats en joventut, tant en Formació Professional com en estudis Universitaris, i l'homologació de les formacions realitzades per les Escoles de formació en temps lliure i animació sociocultural als certificats de professionalitat.

4. Al Ministeri d'Educació i Formació Professional, un sistema per al reconeixement de les habilitats i competències adquirides en el voluntariat i en l'educació no formal, i incorporar-les als requisits puntuables en l'Administració.

5. Al Govern de l'Estat, una Llei de Participació que garantisca aquest sistema, els seus serveis, la participació juvenil i el seu apoderament, així com el suport específic i clar a l'associacionisme juvenil i els Consells de Joventut.

6. A les Administracions públiques, un desenvolupament normatiu que garantisca la continuïtat dels serveis públics de joventut en situacions de crisis i emergències, en tant l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació puguen substituir els serveis presencials, passant a la consideració de serveis essencials.

7. A les Administracions públiques, l'activació de polítiques socioculturals concretes, que promoguen la col·laboració públic-privada, la creació d'espais propicis per a la generació i desenvolupament de projectes socioculturals, i la dotació econòmica i de recursos a les iniciatives de l'àmbit sociocultural.

8. Al conjunt d'entitats, la generació d'un pla de comunicació i sensibilització per a promocionar els serveis del sector de l'oci educatiu, l'animació sociocultural i la cultura de proximitat, amb suport públic i privat.

9. Al Govern de l'Estat, la reducció dels tipus d'IVA de tots els serveis associats a l'oci educatiu, l'educació no formal i els serveis culturals, al·ludint el seu ineluctable valor estratègic.

Pasa a la acción y apoya el Manifiesto por el Ocio Educativo

WhatsApp Image 2019-02-16 at 12.19.08 (1

LISTA DE CORREOS

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now